El meu avi no va anar a Cuba

El grup Port-Bo a la Cantada d'Havaneres de Calella (1978). Imatge cedida pel centre de documentació de la Fundació Ernest Morató. Col·lecció Carme Morató

21 Jun El meu avi no va anar a Cuba

L’havanera ve de l’Havana, ¿oi? Doncs no. O millor dit: sí però no. Totes les tradicions són en major o menor mesura construccions socials, recreacions idealitzades del passat que creiem tenir, i l’havanera no és menys. L’escriptor i pedagog Joan Soler i Amigó explica a Cultura popular tradicional (Pòrtic, 2001): “L’havanera va néixer a Cuba al segle XIX […]. Deriva de la country-dance anglesa i la posterior contredanse francesa, esdevinguda contradansa a casa nostra. La criollització d’aquest ritme europeu, encomanada del son i el danzón antillans, va esdevenir tango americà o americana, anomenat després dansa havanera o simplement havanera”.

És a dir que l’havanera era un ritme europeu impregnat de sabor cubà, però allà l’estil va quedar en desús al començament del segle XX, mentre que aquí ha perdurat. Transformant-se, és clar. D’una banda, músics acadèmics com Ravel, Bizet, Debussy, Albéniz, Falla, Tàrrega i Montsalvatge, en un moment d’interès pel que llavors es deia “nacionalisme musical” (expressions del folklore de diferents racons del món portades a la música de concert), la van incloure al seu repertori. I de l’altra, el gènere es va conrear en l’ambient popular: es cantava en teatres musicals, cafès cantants i sarsueles. L’autor afegeix que “Josep Anselm Clavé fou un impulsor d’havaneres, considerades contradanses corejades, algunes d’escrites per ell mateix”.

A Això és l’havanera (La Campana, 1995), Xavier Febrés sosté que l’havanera tal com la coneixem deriva essencialment d’aquesta expressió popular espanyola, cada cop més allunyada de l’original americà. Diu el periodista que “les característiques de la sarsuela permetien la introducció en la partitura global de peces singulars, com ara seguidillas, minuets, rondós, guajiras, jotes, contradanses” que “en alguns casos es feien més populars que l’obra en conjunt”. Entre les sarsueles que contenien havaneres esmenta Don Gil de Alcalá, de Penella Moreno, Marina, de Camprodon i Arrieta, La verbena de la Paloma, de Bretón, i Los sobrinos del capitán Grant, de Carrión i Caballero, entre d’altres.

El cas és que aquestes peces tenien molt poc de cubà. D’Amèrica n’agafaven el clixé: “Un dels protagonistes argumentals o escènics de l’havanera trasplantada a Espanya, conjuntament amb la mulata sensual, era el negre indolent, ingenu, graciós i ignorant”. Josep Pla es reia de les havaneres de la seva adolescència: “La cosa agafa un aire absolutament gondoliero i venecià, i si surt la lluna la il·lusió és total”. I per dir que Gaztambide, un dels autors de moda del moment, es dedicava al gènere no diu que feia americana sinó que la perpetrava.

Per tant estem davant d’una recreació tòpica d’un ideal llunyà, d’una caricatura. Pel seu suposat origen, o pel món que pretenien recrear, duien lletra en castellà. Va ser el sensacional èxit d’El meu avi, de Josep Lluís Ortega Monasterio (nascut a Cantàbria però establert a Catalunya), el que va fer veure als autors d’aquí que també es podien escriure en català. Per fortuna, les lletres i la música de l’havanera han evolucionat molt. La balada d’en Lucas, del mateix Ortega Monasterio, per exemple, s’oblida de les Antilles per parlar d’una temàtica ben nostrada: com l’arribada del turisme massiu va afectar una costa que començava així a ser menys brava.

El grup Port-Bo a la Cantada d'Havaneres de Calella (1978). Imatge cedida pel centre de documentació de la Fundació Ernest Morató. Col·lecció Carme Morató

El grup Port-Bo a la Cantada d’Havaneres de Calella (1978). Imatge cedida pel centre de documentació de la Fundació Ernest Morató. Col·lecció Carme Morató

 

Siguin quins siguin els seus orígens, l’havanera és un gènere viu i captivador. Com el tango o el flamenc, es pot practicar sense esma, com a mera màquina de fer diners, o es pot experimentar amb intensitat, amb resultats admirables. Els amants del gènere no s’empassen qualsevol cosa. Així com del flamenc es diu que té duende quan està interpretat amb ànima, quan l’havanera et gronxa suaument i et sumeix en una dolça nostàlgia es diu que té salanc.

Si, com a nosaltres, us agraden les havaneres, aquí teniu unes quantes cantades a les que podeu anar aquest estiu. No és un llistat complet, ¡si en coneixeu alguna més feu-nos-ho saber!

 

Què

On Quan

Web

Cantada d’Havaneres Vulpellac 25 juny (últim dissabte juny)
50 Cantada d’Havaneres Calella de Palafrugell 2 juliol (primer dissabte) www.havanerescalella.cat
Cantada d’Havaneres i Cançó de Taverna Platja d’Aro – Cavall Bernat 9 juliol (segon dissabte juliol) www.platjadaro.com
Cantada d’Havaneres Pals – Platja de Pals 9-10 juliol (segon cap de setmana juliol) www.pals.cat
II Cantada d’Havaneres i Boleros Sant Antoni de Calonge 16 juliol (tercer dissabte juliol) www.calonge.cat
Cantada d’Havaneres L’Estartit 30 juliol (últim dissabte juliol) www.visitestartit.com
Cantada d’Havaneres Platja de la Fosca, Palamós (1 agost 2015) www.visitpalamos.cat
Cantada d’Havaneres L’Escala 4 agost (primer dijous agost) www.visitlescala.com
Cantada d’Havaneres Llafranc, Palafrugell 6 agost (primer dissabte agost) www.palafrugell.cat
Cantada d’Havaneres i Cançó de Taverna Sant Feliu de Guíxols – Platja 5-6 agost (primer cap de setmana agost) www.guixols.cat
Cantada d’Havaneres de la Costa Daurada Calafell 5-6 agost (primer cap de setmana agost) http://turisme.calafell.cat
Cantada d’Havaneres Begur Segon dissabte agost www.begur.cat
Mostra de l’Havanera Catalana Palamós (Tercera setmana agost) www.visitpalamos.cat
Cantada de Sant Roc Calella de Palafrugell 13-14 agost (cap de setmana més proper a Sant Roc) www.palafrugellcultura.cat
Cantada Havaneres Tamariu, Palafrugell Primer dissabte setembre http://visitpalafrugell.cat

 

Tags:
La Brava
info@labravabeer.com