01 març La pesca a Catalunya: un sector en declivi
Quan sou al mar o a la platja, navegant amb una embarcació d’esbarjo o prenent el sol, ¿us heu preguntat mai si en aquella població es pesca? Fins i tot si heu vist els bous o les teranyines tornant a port, ¿us heu preguntat quin pes té la pesca en l’economia i el modus vivendi local? A La Brava ens ho hem preguntat, ho hem investigat i us hem preparat un resum de la informació més destacable.
El 2015 es van recollir a Catalunya prop de 30.000 tones de peix i marisc, la venda de les quals va suposar una recaptació de 100.000 €. Si aquestes xifres no us diuen res, el que sí que us semblarà significatiu és que totes dues baixen any rere any des de fa dècades (al menys des dels anys vuitanta), salvant algun repunt ocasional.
Com podeu veure a la taula següent, també decreix el nombre d’embarcacions de pesca que surten a mar. Actualment n’hi ha registrades 837. La flota pesquera amb port base a Catalunya s’ha reduït entre 2003 i 2014 en més mig miler d’embarcacions.
Aquestes embarcacions estan vinculades a confraries repartides per totes les comarques costaneres, exceptuant el Baix Llobregat. En total n’hi ha 32, concretament Llançà, El Port de la Selva, Cadaqués, Roses, L’Escala (Alt Empordà), L’Estartit, Palamós, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes (Selva), Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Mataró, Montgat – El Masnou – Premià de Mar (Maresme), Badalona, Barcelona (Barcelonès), Sitges, Vilanova i la Geltrú (Garraf), Calafell (Baix Penedès), Torredembarra, Tarragona (Tarragonès), Cambrils (Baix Camp), L’Ametlla de Mar, L’Ampolla, Deltebre (Baix Ebre), Sant Carles de la Ràpita —la de Verge del Carme y la de Sant Pere— i Les Cases d’Alcanar (Montsià).
Fins i tot quan s’ha creat una marca que associa un producte a una zona, com la gamba de Palamós o l’anxova de l’Escala, la indústria relacionada amb la captura d’aquesta espècie ha anat a menys. A l’Escala hi havia fa 50 anys una cinquantena de teranyines i avui només en queden cinc. Tot i així, es considera que part de la flota catalana està sobredimensionada, és a dir que és massa gran per a la quantitat de recursos que es poden explotar de manera sostenible.
El panorama no és esperançador, però no cal ser derrotistes: hi ha moltes coses que podem fer per revifar el sector alhora que contribuïm a augmentar la presència de peix al Mediterrani. Ja hem esmentat que algunes poblacions atorguen un segell de qualitat a determinats productes. És el cas de l’anguila i el musclo del Delta de l’Ebre, el llagostí de Sant Carles de la Ràpita o el cargol punxenc de Vilanova, entre d’altres. Poc o molt, aquestes iniciatives afavoreixen les vendes d’aquests productes.
Una altra estratègia és l’estudi i divulgació del passat i present pesquer, cosa que afavoreix l’estimació per aquest món, alhora que atrau turistes que poden menjar, pernoctar i fer compres a la localitat. Avui disposem a Catalunya de 16 centres d’aquest tipus: MARAM Centre d’Interpretació del Peix, Museu de l’Anxova i de la Sal (L’Escala), Museu de la Pesca, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, Espai del Peix (Palamós), Museu del Mar Can Garriga, Museu Es Tint (Lloret de Mar), Escola del Mar: Centre d’Estudis Marins de Badalona, Consorci El Far, Museu Marítim de Barcelona, Centre Interactiu del Peix (Barcelona), Museu del Mar (Vilanova i la Geltrú), Escola de Mar Garraf (Cubelles), Museu del Port de Tarragona, Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar i Museu de la Mar de l’Ebre (Sant Carles de la Ràpita).
A banda de convidar la gent a visitar museus, s’organitzen visites als ports, a les llotges, es fan tallers… En aquesta línia, els darrers anys s’estan popularitzant les sortides en vaixells de pesca. A internet trobareu moltes propostes d’aquest tipus.
A més d’amarar-nos de cultura piscícola, podem contribuir a la sostenibilitat de la indústria pesquera i, alhora, dels nostres mars fent un consum responsable. A la Gastroteca trobareu els productes amb distintiu de qualitat, i a SOSpeix, les espècies que es poden consumir amb tranquil·litat, i quan fer-ho, i les no perquè estan en perill d’extinció.
Per acabar, podeu ampliar la informació sobre la pesca a Catalunya a la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya i al Museu de la Pesca de Palamós. També us recomanem el reportatge Mar de fons de Televisió de Catalunya i el blog d’història de la pesca Remendant les Peces.
¡Bona pesca!